año 2017

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La Xarxa de Penèlope 2017

Dones de diferents orígens, autòctones i migrades, de diferents edats, s’han trobat en vuit tallers per treballar la interculturalitat; a través de diferents eines pròpies de l’art teràpia i el moviment s’han experimentat formes de comunicació verbal i no-verbal, per desestabilitzar jerarquies i reconèixer-se en les diferències.

S’han realitzat 8 tallers d’interculturalitat a través de l’expressió corporal i artística que s’han realitzat en paral·lel amb diferents grups de dones. Un grup de 12 dones al Centre Cívic de Ca Felipa ha participat a 4 tallers de 3 hores cadascun. Altres 4 tallers, de dues hores i mitjana cadascun, s’han realitzat en el Centri Cívic El Sortidor, amb un grup obert (entre 8 i 15 dones) que cada vegada integrava a algunes noves dones. En els tallers de El Sortidor puntualment han anat participant també dones del grup de Ca Felipa, fent així de pont entre els dos grups i processos de treballs.

En els tallers s’ha treballat amb diferents eines pròpies de l’art teràpia i el moviment (teatre, massatge, moviment, dibuix, escultura, paraula, escriptura, etc.) per fomentar l’empatia; el reconeixement mutu; abordar la diversitat cultural com a riquesa; la cohesió social al barri i a la ciutat; reconèixer-se en les necessitats, desitjos, reptes, assoliments i dificultats, etc., de dones de diferents orígens i recorreguts vitals. Com a tancament del projecte, s’ha planificat una trobada entre els grups dels dos barris per posar en comú les vivències dels tallers i ensenyar-se els treballs plàstics, textos i altres creacions realitzades. Cada grup ha pres decisions sobre com aprofitar la trobada amb l’altre grup, preparant dinàmiques i propostes diferents.     

VALORACIÓN

D’acord amb l’enfocament participatiu del nostre treball considerem que la millor valoració qualitativa l’han fet les mateixes participants. Al final de cada sessió va haver-hi un espai per expressar-se i es van sentir frases com “em vaig reconèixer en elles”; “em sento fort amb les altres dones”; “he descobert parts de la meva que vull canviar”; “hi ha molt camí per davant que ens queda per fer”; “per a mi ha estat com fer un pas més”. L’últim dia, en el grup de Can Felipa es va utilitzar una tècnica d’improvisació per a la composició oral d’un text col·lectiu que recollís el sentit que van tenir per a cadascuna els tallers i es va triar un nom que representés al grup i que va quedar en: “Un pas més”. En el grup de El Sortidor el treball s’ha centrat mes en la relació vivencial amb el barri: les seves preocupacions, necessitats i satisfaccions. Les dones autòctones han compartit històries de les seves vides i dels seus familiars en relació al barri i a la seva transformació. Les dones migrades han compartit el procés d’adaptació i les eines que mes li han facilitat poder arribar a aquest moment de trobada i de començar a crear llaços amb persones autòctones i d’altres comunitats ètniques i culturals al barri. Al final de cada dinàmica es donava un espai per valorar com se sentien les dones i es van expressar en termes de “em sento en família”; “em reconec en totes aquestes dones lluitadores i les admiro”; “no imaginava que existís un espai on gaudir juntes entre dones que no ens coneixíem”; “m’he relaxat moltíssim i m’he adonat que ho necessito”; “aquí puc preguntar els dubtes que tinc des de fa molts anys sobre les meves veïnes de fora i aprendre”; “les nostres nenes van al mateix col·legi i no ho sabíem, em fa il·lusió”.

Anuncios